Apunts

Ramón Poch Torres

Referent del control de la premsa escrita a l’Estat espanyol, va ser un dels fundadors de l’OJD

Ha mort recentment qui sens dubte va ser un home compromès amb la premsa escrita espanyola. El seu ímpetu, el seu caràcter i sobretot la seva professionalitat li van permetre mantenir i impulsar el nivell d’ús de les dades de difusió dels mitjans per a organismes públics, agències i anunciants. Credibilitat, rigor, perseverança i control van ser les claus de l’èxit de l’OJD (Oficina de Justificació de la Difusió) durant gairebé 50 anys. Juntament amb Jacinto Jiménez-Eguizábal, Ramon Sala i Joan Pavia, van veure els anys de major esplendor de la difusió dels diaris i revistes. Posteriorment, l’OJD va evolucionar amb la incorporació de nous equips professionals, com l’actual director general, Manuel Sala. Una de les seves últimes grans iniciatives va ser la creació de l’OJD Interactiva, anticipant ja el 1997 un món que avui ens omple el nostre dia a dia: els mitjans digitals com a nova font d’informació més propera i immediata.

Ramón Poch era col·laborador habitual en diferents mitjans de premsa compartint la seva visió acadèmica i professional d’una de les àrees que més l’apassionava: el control intern i els riscos empresarials.

Doctor en ciències econòmiques-empresarials i en dret, professor mercantil amb una ambició personal que el va portar a ser professor titular a la Universitat de Barcelona, entre altres institucions i corporacions. Auditor-censor jurat de comptes, va crear amb el seu gran mestre i amic, Robert García-Cairó, la seva pròpia firma de serveis professionals d’auditoria financera a Barcelona (Gabinet García-Cairó + Poch, que posteriorment es va fusionar amb Pleta Auditors).

La seva vocació intel·lectual i científica va ser tan gran que, per la seva entrega i afany de fer bones obres en el món de l’empresa i les institucions del nostre país, va ingressar com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya el 1997, i posteriorment va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Europea de Doctors el 2010.

El meu pare, en el terreny personal, sens dubte va ser el millor marit, pare i avi que un voldria tenir. Just, disciplinat, noble, sempre prudent i caut, però mai condescendent ni pusil·lànime. La vida, la il·lusió per recórrer el món i alhora equilibrar la força de la seva esposa, la meva mare (1941-2020). Tots dos han mort com a conseqüència d’aquesta terrible pandèmia que està assetjant el món sencer.

En l’inici de la primavera ens quedaran els brots de les flors que emanen il·lusió i vida. Descansin en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a