Cultura

Woody Allen sense filtres

Es publica en castellà l’autobiografia ‘A propósito de nada’ (Alianza), en què parla obertament de la seva vida i carrera

Situat enmig d’un huracà d’acusacions de pedofília que han acabat afectant greument la seva carrera, Woody Allen (Brooklyn, Nova York, 1935) ha callat durant anys. Ara que en té 84, ha decidit utilitzar una de les habilitats per a què té més traça, escriure, per repassar la seva vida artística i personal. Hi dona el seu punt de vista sobre les acusacions d’abusos a Dylan, la filla de Mia Farrow, mai demostrades, però que l’han convertit en un “pària” al seu país, com diu ell mateix. L’autobiografia atrapa des del minut u amb una prosa directa, fàcil de llegir, sense filtres i carregada d’humor, com els seus guions. En reproduïm alguns extractes un parell de mesos abans que Alianza Editorial en publiqui la versió en català, A propòsit de no res, traduïda per Helena Lamuela Badia. Sortirà abans de la diada de Sant Jordi, posposada al 23 de juliol. La selecció ha estat molt difícil: són incomptables els fragments de les 439 pàgines d’aquesta edició que mereixen ser reproduïts.

UN NEN SOLITARI

“M’havia convertit en un mag aficionat, perquè m’encantava tot el que tenia a veure amb la màgia. Sempre m’inclinava per activitats que em permetien gaudir de la solitud, com practicar la prestidigitació, tocar el clarinet o escriure, ja que així evitava haver de bregar amb altres humans, que, encara que no hi havia cap raó que ho expliqués, no em queien bé o no m’inspiraven confiança. Dic cap raó perquè jo venia d’un clan familiar gran i afectuós, els membres del qual sempre em van tractar bé. [...] Tal vegada la meva necessitat d’aïllament era genètica.”

Llegir

“Fins al final de la meva adolescència només llegia còmics. Els meus herois literaris [...] eren Batman, Superman, Flash, Namor, l’Home Falcó. I també l’ànec Donald, Bugs Bunny [...]. Amics: esteu llegint l’autobiografia d’un analfabet misantrop que adorava els gàngsters, un solitari inculte [...].”“No vaig llegir res fins a l’últim tram de secundària, quan les hormones em van començar realment a fer efecte i vaig començar a fixar-me en aquestes joves de pèl llarg llis (...) que portaven grans bosses de cuir amb exemplars de La metamorfosi...”

Noi Atlètic i neuròtic
“Era sa, estimat,molt atlètic, sempre m’escollien el primer a l’hora de formar equips, jugava a la pilota, corria i, tanmateix, me les vaig arreglar per acabar sent inquiet, poruc, sempre amb els nervis destrossats, amb les bones formes penjant d’un fil, misantròpic, claustrofòbic, aïllat, amargat, carregat d’un pessimisme implacable. Algunes persones veuen el got mig buit, altres el veuen mig ple. Jo sempre veig el taüt mig ple.”

FAN DE L’ALTA COMÈDIA

“Tots bevien tot el temps i ningú vomitava. I ningú patia càncer i a l’àtic no hi havia goteres, i quan sonava el telèfon a mitja nit, la gent [...] no havia de sortir arrossegant-se del llit, com la meva mare, i copejar-se els genolls en la foscor fent tentines per trobar aquest instrument negre [...]. No. Hepburn, Tracy, Cary Grant o Mirna Loy es limitaven a despenjar el telèfon blanc que tenien sobre la tauleta de nit [...] i les notícies no giraven sobre la metàstasi de les cèl·lules o una trombosi coronària [...] sinó enigmes més fàcils de resoldre com: «Què? Com és això que no estem legalment casats?!»”

“Mires la pantalla i, al compàs de la música de Cole Porter o d’indescriptiblement belles melodies d’Irving Berlin, apareix la línia d’edificis de Manhattan. Estic en bones mans. No estic a punt de veure una història d’homes vestits amb pantalons de peto en una granja que matinen per munyir les vaques, amb l’objectiu vital de guanyar una medalla a la fira de ramat estatal.”

LA SORT

“He tingut sort, i aquesta bona sort m’ha seguit tots els dies de la meva vida, fins ara. No s’ha de subestimar la seva força. La gent assenyala la meva carrera i diu que no pot ser tot a causa de la sort, però no s’adonen que en gran part ha estat una bona tirada de daus i res més.”

LA RELIGIÓ JUEVA

“Per què havia de fer dejú pels meus pecats? [...] Hi ha coses molt pitjors. Els nazis ens estan ficant en forns. Primer ocupeu-vos d’això.”

“La meva mare era practicant. Si teníem una llar caixer era per ella. Era bastant estricta pel que fa a les lleis alimentàries que prohibien el porc, el bacó, el pernil, la llagosta i moltes altres delícies disponibles per als afortunats infidels.”

‘ANNIE HALL’

L’última nit de Borís Gruixenko era una comèdia esbojarrada, Einstein i Tolstoi en una historieta. Després d’això, vaig començar a sentir que volia fer una comèdia realista en què pogués parlar amb el públic i despullar l’ànima. Tal vegada hi hauria menys rialles, però amb sort els personatges serien atractius i les seves vides, interessants [...]”

“La pel·lícula es va estrenar i es va convertir en poc temps en la favorita de tothom. La gent se’n va enamorar. De seguida això va provocar que un vell cínic com jo sospités de la seva qualitat. Va obtenir algunes nominacions a l’Oscar. Durant la cerimònia, jo estava tocant jazz a Nova York. [...] Vaig utilitzar el concert com a excusa, però tampoc hi hauria anat si hagués estat lliure. [...] Vaig tornar a casa, me’n vaig anar a dormir i l’endemà, a la primera pàgina del New York Times, vaig veure, a la part de sota, que havíem guanyat quatre Oscar, inclòs el de la millor pel·lícula.”

BARCELONA

“Algunes de les meves pel·lícules han tingut més èxit a París o Barcelona que a tot el territori dels EUA.”

“La meva família i jo vam passar un gran estiu a Barcelona [durant el rodatge de Vicky Cristina Barcelona] i vam gaudir menjant a Ca l’Isidre totes les vegades que vam poder, i només això va ser prou perquè l’experiència fos tot un plaer.”

“Tot bé [sobre rodar a l’estranger], sempre que a la ciutat amfitriona es pugui viure decentment durant els tres o quatre mesos que em portarà acabar la pel·lícula. Londres va ser un gust; Barcelona, un somni.”

MIA FARROW

“Em vaig veure iniciant un idil·li amb una bella actriu de cinema que es mostrava tan amable, dolça i atenta a les meves necessitats com es pugui imaginar.”

“La família de Mia era plena de comportaments ominosos que van augmentar els anys que vaig estar amb ella. Greus problemes d’alcoholisme i drogoaddicció entre els seus germans, antecedents penals, suïcidis [...] i fins i tot un germà a la presó per abusos a menors. [...] [Mia Farrow] no n’havia sortit indemne.”

SOON-YI

“Mia havia adoptat el costum de proclamar que jo havia abusat de la seva filla menor d’edat, quan en realitat Soon-Yi tenia 22 anys i, per suposat, el nostre amor, que va donar lloc a un matrimoni de més de vint anys, no era un abús.”

“[...] ho tornaria a fer sense pensar-ho dues vegades, i el més satisfactori que he assolit en la meva vida no són les meves pel·lícules, sinó haver pogut alliberar Soon-Yi d’una situació terrible [...]”

LINXAMENT MEDIÀTIC

“Els mitjans em van posar al mateix sac [pels abusos a Dylan Farrow, mai demostrats] que diversos homes que havien estat acusats o condemnats, o havien admès haver comès delictes sexuals o havien assetjat un nombre incomptable de dones en moltíssimes ocasions, a pesar que s’havia establert reiteradament que els fets dels quals se m’acusava no havien tingut lloc.”

“Nombrosos actors i persones del món de l’espectacle, així com diversos amics meus, em van comentar en privat que estaven consternats per la publicitat clarament injusta que jo estava rebent [...]; però quan els demanava per què no aixecaven la veu i deien alguna cosa al respecte, tots admetien que temien les repercussions professionals.”

“Sí que n’hi va haver alguns prou temeraris per adoptar una posició d’acord amb els seus propis principis”, i cita Alec Baldwin, Javier Bardem, Scarlett Johansson, Black Lively... i “totes les dones de la meva vida em van donar suport”, inclosa Diane Keaton. “Podria suposar-se que, coneixent-me íntimament i fins i tot havent conviscut uns anys amb mi, tindrien una mínima idea de si jo era capaç d’abusar d’una menor o si estava interessat en fer-ho.” “Mai es van presentar càrrecs” pel presumpte abús, no el van arribar a jutjar.”

“En 50 anys com a cineasta, he treballat amb centenars d’actrius, els he proporcionat 106 papers principals amb 62 nominacions a diversos premis i mai hi va haver la més mínima insinuació que jo hagués tingut un comportament inapropiat amb cap d’elles. Ni amb cap de les figurants.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Canet Rock cancel·la l’edició ajornada de l’octubre i se celebrarà el 3 de juliol del 2021

Barcelona

Zombis i virus a Sitges

Barcelona
patrimoni

El Museu Pau Casals, declarat d’interès nacional

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal serà de màxims feta amb els mínims

La Bisbal d’Empordà

Zombis i virus a Sitges

Barcelona

Art ressuscitat

barcelona
MÚSICA

Dudamel dirigirà la ‘Novena’ al setembre al Palau

CINEMA

Adeu als cinemes Mélies de Barcelona

Un futur més lector

Barcelona