Cultura

Crítica

música

Talent i amplitud de mires

La jove cantant barcelonina Aiala va presentar dijous el seu primer disc, Nothing less than art (New Beats-Kasba Music, 2019) al festival Tempo de Girona, en un ambient de gran terrassa estiuenca a l’aire lliure. La música d’Aiala és ideal en aquest context: hereva de la millor tradició de la black music i atenta a l’actualitat del R&B i altres negrituds urbanes, Aiala ofereix un còctel rítmic càlid i proper, amb veu de diva, sense comportar-se com a tal. Ben envoltada per una petita gran banda –Celia del Barco, teclats i veus; Macià Amorós, bateria i seqüències, i Pol Sistach, guitarra–, Aiala va aprofitar bé el temps: va interpretar tots els temes de l’àlbum i un nou single publicat fa poc, Take a deep breath , més quatre versions que mostren la seva amplitud de mires: When doves cry, de Prince; Mother’s daughter, de Miley Cyrus; Moonage Daydream, de Bowie –citant pel mig Hotel California dels Eagles– i Juice, de Lizzo. De talent i inquietud artística en té de sobres per desenvolupar una llarga i prometedora carrera.

Aiala
Festival Tempo, Girona, 6 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Liceu inaugura temporada amb mesures per la covid-19 i es retroba amb el públic després de sis mesos

Barcelona

El MUME reviu la tragèdia dels camps de concentració

la jonquera
Mirador

El dolor d’uns pares

Un inici triomfant

sant sebastià

El cinema que mira el teatre

Girona

La postguerra i el perdó dels pecats

Un tast de...
Els premis Bertrana de Girona Avançament editorial

Ànima de tramuntana

Malick i la banalitat

barcelona
Crítica
cinema

Un viatge a favor de la memòria