Opinió

Llibertat

Amicus Plato, sed magis amica veritas” Aquesta dita, atribuïda a Aristòtil (Plató és amic meu, però més amiga és la veritat), m’ha vingut al cap en llegir diverses filípiques o esbroncades, dirigides al president Torra amb motiu de la seva crítica envers certes actituds del cardenal Omella. Darrere d’alguns noms m’ha semblat veure un denominador comú, com aquelles sigles polítiques, un representant de les quals no va poder dissimular la seva satisfacció per l’empresonament dels anomenats “líders independentistes”. Aquest seria el Plató d’aquesta història. I la veritat seria aquell esperit de llibertat, que anunciava l’Evangeli, amb arrels esclatants als profetes antics, i que, a través de la tradició cristiana, entre d’altres, i traduïda per la clàssica doctrina social de l’Església, ens porta a respectar els drets humans, que prevalen en cas de conflicte amb algunes lleis. Com deia Casaldàliga, no importen les persones sinó les causes que les mouen. I, quant a enriquiments i corrupcions, tornem a l’Evangeli: “Qui estigui net de culpa, que tiri la primera pedra.” I, per acabar, voldria citar la 6a obra de misericòrdia del Catecisme: “Visitar els presos.”

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.