Opinió

Raça humana

El pacient està molt greu

Els titulars dels últims dies escriuen la crònica d’una preocupació creixent: “No s’aconsegueix aturar la transmissió comunitària”, “necessitem 2.000 rastrejadors i n’hi ha 150”, “la manca de recursos humans dinamita la capacitat de resposta”... Aquest dimarts, després de la forta pressió dels col·legis de metges i d’infermeria, el president Torra ha encarregat a un comitè d’experts la preparació d’un informe sobre les mesures que cal prendre per garantir el sistema nacional de salut. La principal i més difícil serà revertir la greu malaltia que afecta el pacient, segons denuncia el Sindicat de Metges de Catalunya: “Insuficient dotació pressupostària, dèficit de plantilla, cronificació de la pressió assistencial, escassa inversió tecnològica, manca de reconeixement professional.” Són els efectes de deu anys de retallades (un record pel conseller Boi Ruiz, vinculat a la sanitat privada) que impacten amb tota la seva cruesa en èpoques d’emergència com l’actual. Algunes dades del retrocés: pressupost consolidat de salut: 9.875 milions d’euros el 2010, 9.789 el 2020 (variació a la baixa: 0,9%). Llits hospitalaris d’aguts a la xarxa hospitalària pública: 14.072 el 2010 i 12.976 el 2018 (1.096 de menys). Llits hospitalaris de l’atenció sociosanitària: 8.991 el 2010 i 8.213 el 2018 (778 menys). Despesa pública en salut pressupostada sobre el PIB 2018 (OCDE): la mitjana dels quinze primers països integrants de la UE és del 7,2%; la de l’Estat espanyol, del 6,2%; la de Catalunya, del 3,7%. És urgent injectar recursos a la pública per salvar el pacient, que som tots nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.