Política

Junqueras denuncia el Suprem per coaccions

Exigeix que s’investigui la nota que va advertir les meses que havien de decidir si passa el confinament a casa

L’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, va presentar diumenge una querella al jutjat de Manresa per “coaccions, amenaces i contra els drets cívics fonamentals” arran de l’advertència que el Suprem va llançar, prèviament a la decisió de les juntes de tractament que ho havien d’avaluar, en el cas que s’autoritzés un eventual confinament dels presos polítics a casa mentre duri l’estat d’alarma. Després que la Generalitat anunciés que hi havia escletxes legals perquè tots els reclusos que fan feines fora d’acord amb l’article 100.2 de la llei penitenciària, com és el seu cas, passessin la quarantena a casa, el servei de premsa del tribunal va difondre un missatge en què advertia que si s’aprovava podrien incórrer en un delicte de prevaricació, i fins i tot demanava que s’identifiqués els funcionaris responsables. Al final, dijous passat les juntes van autoritzar una quinzena de presos a sortir, però no els líders del procés.

La querella, avançada diumenge a la nit per diversos mitjans, demana que s’investigui l’origen de l’ordre, i se citi a declarar els membres de les juntes i els responsables de la “confecció i emissió del missatge amenaçador i coactiu” del Suprem, que segons el seu parer suposa un “immerescut atac a la separació de poders, a la llibertat de presa de decisions administratives independents, a la neutralitat en l’actuació de funcionaris i al respecte als drets civils”, en aquest cas els de Junqueras. Segons la defensa, els membres del tribunal “no es poden dirigir a funcionaris de l’administració penitenciària abans de les seves deliberacions per censurar-ne la conducta i afectar el sentit del seu vot”, ja que això suposa una “amenaça a la tranquil·litat i lliure formació” de la seva voluntat.

La querella recorda que l’anunci que la Generalitat estudiaria la situació dels presos responia a les recomanacions tant del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa com de l’alta comissionada pels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, que van instar les autoritats a reduir el nombre de presos per evitar contagis de la Covid-19 a treballadors i interns. “Els membres de la junta de tractament no poden ser objecte d’anuncis de danys vinculats a l’adopció de determinats acords o al sentit del seu vot, i menys en relació amb una matèria promoguda per les més importants autoritats i organismes internacionals”, sosté el president d’ERC, “ni tan sols” per part de membres del Suprem o del Consell General del Poder Judicial, en el cas, indica, que “apareguessin indicis” de la seva concreta implicació.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va admetre ahir a Ràdio 4 que no entén “l’actuació preventiva” del Suprem, i que no era necessari l’advertència. Iceta, que fins i tot lloava que el Departament de Justícia està actuant en això “des del respecte a la llei, amb el reglament penitenciari i des de la seva competència de presons, que és plena”, creu que no s’han de fer distincions entre presos a l’hora d’atorgar permisos als quals tenen dret.

El Consell d’Europa recomana alliberar activistes

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha reclamat als estats membres que busquin “alternatives” a l’empresonament “sense discriminar” entre els presos. En un comunicat ahir, així, demana especial atenció per la gent gran i amb problemes de salut a les presons, així com pels condemnats per delictes no violents. “La disminució de la població reclusa és imprescindible a tot Europa per assegurar la implementació eficaç de la normativa sanitària i reduir la creixent pressió sobre el personal penitenciari”, defensa. Per Mijatovic, que exigeix que els estats adoptin un pla de crisi “humà i integral” a les presons per garantir els recursos contra el coronavirus, en l’actual context és “més imprescindible” que els defensors de drets humans, activistes i periodistes detinguts “siguin alliberats de manera immediata i incondicional”.

D’altra banda, ahir es va saber que, en una resolució del 19 de març, el Tribunal General de la UE ha rebutjat les mesures cautelars que havien reclamat al seu dia Carles Puigdemont i Toni Comín per ser eurodiputats perquè “ja no són necessàries” i han quedat “sense objecte”, un cop tots dos ja van ser reconeguts al gener, quan ells mateixos ja van al·legar que la sol·licitud inicial ja no calia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les

Iceta nega que el fitxatge de Montilla siguin portes giratòries i creu que no ha de renunciar a l’oficina d’expresident

barcelona

L’ independentisme denuncia que fa un any que l’Estat “ignora” el dictamen de l’ONU per la llibertat dels presos

barcelona

Embolic de fronteres

madrid

El 155: més enllà de la Constitució

BARCELONA

Hi va haver “guerra bruta econòmica”

barcelona