Política

El Suprem dóna la raó a la JEC contra el criteri del TJUE i tomba els recursos de Puigdemont i Comín

La JEC es va negar a acreditar-los com a eurodiputats però el Parlament Europeu els va reconèixer aquesta condició

La Sala III del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat plantejats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra les decisions de la Junta Electoral Central (JEC) que els negaven la condició d’eurodiputats perquè no havien viatjat a Madrid per fer l’acte d’acatament de la Constitució.

El Suprem actua en aquesta direcció malgrat que el Parlament Europeu sí que els considera eurodiputats de ple dret fruit de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre el cas Junqueras, que considerava que el líder d’ERC tenia immunitat des del moment que els electors el van votar, hagués assistit o no a l’acte d’acatament de la Constitució.

En concret, el Suprem inadmet els incidents de nul·litat presentats contra les resolucions del propi tribunal que rebutjaven els seus recursos contra els acords de la Junta Electoral Central del junt del 2019. Aleshores la JEC va comunicar al Parlament Europeu que tots dos no havien adquirit la plenitud de la seva condició d’eurodiputats electes perquè no s’havien prestat a l’acatament a la Constitució Espanyola, en un acte que havia de ser presencial a Madrid, i per tant els denegava la seva inclusió a la llista d’electes remesa a la cambra europea.

Malgrat aquesta decisió de la JEC, el Parlament Europeu sí que va acabar acreditant i reconeixent la condició plena d’eurodiputats a Puigdemont i Comín. Va ser en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas Junqueras. El TJUE va considerar que Junqueras havia d’haver estat eurodiputat i gaudir d’immunitat des del moment en què va ser elegit pels ciutadans, i no depenent de si podia o no –com passava per la negativa del propi Suprem– assistir a l’acte d’acatament de la Constitució.

Contràriament a aquest criteri, la Sala III del Suprem “reitera la inexistència de receptes i de jurisprudència europeus que considerin incompatible amb el Dret de la Unió el requisit d’acatar la Constitució que estableix l’article 224.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG)”.

“No hi ha cap pronunciament jurisdiccional europeu sobre el requisit exigit per aquest precepte, no només abans, com ha de reconèixer el propi escrit de promoció de l’incident, sinó tampoc després de la sentència del 19 de desembre del 2019” –la de Junqueras– “perquè no s’ocupa d’ells sinó del moment en què s’adquireix la immunitat”.

En aquest sentit defensen les sentències anteriors dictades per la mateixa sala i justifiquen que no preguntessin al TJUE si aquest requisit previ d’acatar la Constitució presencialment a Madrid “es compatible o no” amb el dret europeu. Ho argumenten perquè “un cop que els recorrents ja han estat admesos com a diputats del Parlament Europeu la resposta no comportaria, fos quina fos, que la sentència a dictar modifiqués aquest fet”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol puja el pressupost de la Casa Reial un 6,9% en els comptes del 2021

Madrid

Organitzacions de l’Esquerra Independentista acusen el govern d’espiar-los

Barcelona

Els pressupostos de l’Estat preveuen destinar a Catalunya 1.999 milions d’inversions territorialitzables

Madrid

Un eurodiputat francès comença una vaga de fam per exigir a Merkel i Macron més recursos en sanitat, clima i ocupació

Brussel·les
En directe

Montero lliura els pressupostos al Congrés

Barcelona

Arxivada la peça sobre els encàrrecs de Corinna Larsen a Villarejo

Madrid

L’independentisme exigeix la llibertat pels detinguts en l’operació de la Guàrdia Civil

Barcelona

La Guàrdia Civil vincula Oriol Soler amb Assange, Snowden i una “estratègia de desestabilització” del Kremlin

barcelona

ERC presenta una esmena perquè la Conferència de Presidents pugui aixecar l’estat d’alarma als 4 mesos

Madrid