Salut

RAMON GOMIS

METGE ENDOCRINÒLEG, DIRECTOR DELS ESTUDIS DE CIÈNCIES DE LA SALUT DE LA UOC I DRAMATURG

“La medicina del segle XX ha curat malalties i la del XXI n’evitarà”

Metge i humanista, el doctor Gomis ha centrat la seva carrera en la docència i en la recerca biomèdica relacionada amb la diabetis, però sense oblidar la passió activa pel teatre

Ramon Gomis (Reus, 1946) és des del 2018 director dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Endocrinòleg de llarguíssima trajectòria professional, ha estat director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, director d’investigació a l’hospital Clínic de Barcelona, director científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem) i catedràtic d’endocrinologia a la Universitat de Barcelona. Metge, investigador però també home de teatre, va fundar la companyia La Tartana, és autor de diverses obres teatrals i ha presidit el Patronat de la Fundació Teatre Lliure.

Són de bon combinar la investigació de la diabetis i la dramatúrgia?
Cajal escrivia novel·les. Txékhov era metge i dramaturg, Céline era psiquiatre i novel·lista, l’escriptor Nabokov era un gran especialista en papallones i aquí tenim en Salvador Macip, que és un bon investigador i novel·lista. El pensament mèdic i científic té una base cultural i a vegades, com si fóssim tastaolletes, una cosa ens porta a l’altra, però en tot cas crec que les universitats integraran cada vegada més la ciència i les humanitats. La meva activitat en el teatre o en els llibres ha estat més limitada. Ara escric i intento col·locar alguna obra en alguna editorial. És la lluita: aconseguir que els pacients tinguin una vida més saludable i que algun productor s’interessi pel meu teatre.
Com serà la medicina del futur?
La del segle XX ha estat una medicina de curar malalties, mentre que l’objectiu de la del segle XXI serà evitar-les. De fet, actualment ja s’està incidint cada vegada més cap a la prevenció. Tenim dos reptes: si entenem que la malaltia és un accident cal evitar-lo i, en segon lloc, ara que vivim més anys, hem d’aconseguir que l’etapa final de la vida sigui saludable. D’altra banda, la generalització de l’anàlisi genòmica permetrà saber quins riscos de salut té cadascú i aplicar una prevenció personalitzada. Així mateix, la intel·ligència artificial aplicada a la investigació mèdica donarà resposta als interrogants que encara genera, per exemple, l’Alzheimer. En tot cas, és imprescindible tenir una visió de salut global i treballar per la salut planetària. La contaminació ambiental i el canvi climàtic posen en risc tots els éssers vius.
S’ha aconseguit cronificar malalties que abans eren mortals...
Això s’ha fet, per exemple, amb la sida i ara lluitem per cronificar el càncer. Així mateix, amb el tractament de les infeccions, la prevenció amb vacunes i l’atenció nutricional, s’ha reduït molt la mortalitat en les primeres etapes de la vida. Actualment és estrany que un nen mori, mentre que un segle enrere era un risc molt habitual. I entre els joves, les causes de mort van més lligades a desgràcies com ara accidents de trànsit que no pas a malalties.
Quines patologies causen més mortalitat a l’Estat espanyol?
En primer lloc, les del sistema circulatori, que provoquen un 28,3 per cent de defuncions, seguides dels tumors.
L’estil de vida és clau per prevenir i vèncer les malalties?
Efectivament, cal adoptar hàbits saludables en diferents aspectes com ara la nutrició, l’activitat física, la disminució de tòxics, l’estrès i el descans. Amb els hàbits saludables es podrien evitar, per exemple, la meitat de càncers gàstrics i un 37 per cent dels de còlon.
Quins serien uns bons hàbits nutricionals?
Convé seguir una dieta equilibrada augmentant el consum de vegetals, de llegums, d’oli d’oliva i reduint el consum de carn vermella, de greixos saturats, de làctics, d’aliments processats i de sucre refinat. Les dietes molt riques en carn afavoreixen el càncer de còlon, mentre que les riques en vegetals disminueixen el risc de tots els càncers relacionats amb l’aparell digestiu. Reduint el consum de greixos saturats baixa el risc cardiovascular i també l’obesitat. I com més sucre refinat, més diabetis.
Cal tenir un estil de vida més tranquil?
L’estrès provoca malalties cardiovasculars, problemes endocrins, malalties autoimmunes i, probablement, té implicació en algunes formes de càncer i en malalties neurodegeneratives.
I si dormim poc o malament?
Això té un impacte multicardiovascular. Els adults hauríem de dormir almenys set o vuit hores, però hi ha un problema: dormir no és fàcil. Existeixen molts factors personals, com l’estrès, i també ambientals, com els sorolls, que ho dificulten. Ramón Gómez de la Serna deia que el cafè i l’amor no deixen dormir i l’Estivill diu que hem d’aprendre a dormir i té molta raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat supera els 152.000 positius i les 15.000 morts per coronavirus

Madrid
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia poble a poble, Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA

El Homrani: “No estàvem preparats per aquesta situació. S’ha de ser clar i honest”

Barcelona

La Creu Roja inicia la compra urgent d’aliments per valor d’1,5 milions davant un augment de la demanda del 25%

Barcelona

Torra replica a Sánchez que encara no es pot dir que el coronavirus està “sota control”: “La situació és molt difícil”

Barcelona

Trilla veuria “prudent” mantenir el confinament estricte

Barcelona

Òmnium recapta més de 430.000 euros per la lluita contra el coronavirus

Barcelona

Salut pren el control de les residències d’avis

barcelona

La majoria de tests ràpids es destinen a centres de gent gran

Barcelona